1.1. Introducció
Les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) formen part de la vida quotidiana de més de la meitat de la població mundial i la majoria dels treballs actuals requereixen un nivell bàsic de competències digitals. Com és sabut, les TIC són presents en moltes de les facetes de la vida de les persones: des de les possibilitats d’inserció en el món laboral i educatiu fins a la creació de relacions personals i socials, passant per la realització de gestions administratives o d’oci. Per tant, podríem considerar que ja no són un aspecte opcional de la vida quotidiana atès que moltes de les institucions que ofereixen serveis bàsics (administració, salut, educació…) cada vegada presten més serveis basats en aquestes tecnologies. En aquest sentit, d’acord amb l’informe sobre l’Estat de la Dècada Digital a Europa 2025, tot i l’elevat índex d’ús d’internet en la societat actual, només un 55,6% de la població de la Unió Europea disposa d’almenys competències digitals bàsiques. En aquest context, Espanya presenta una evolució positiva, situant-se per sobre de la mitjana europea amb un 66,2%, apropant-se al seu objectiu nacional del 85% fixat per al 2030. Amb això es posa de manifest que no és suficient disposar de connexió a internet, sinó que cal disposar d’una capacitació digital adequada per a poder treure’n profit en l’actual societat digital en la qual vivim i convivim.
Com afirma Marres:
«(…) les tecnologies digitals són un fet social i un determinant de la vida moderna que afecta la majoria, si no totes, les àrees de la vida social, i en elles mateixes generen noves pràctiques socials, enllaços i relacions».
Marres (2017)
És per això que, des de les administracions públiques i altres ens, s’intenta facilitar la capacitació digital de la població, especialment davant la irrupció de la IA i la ubiqüitat de la connectivitat mòbil. En aquesta direcció s’hi està treballant des de diferents iniciatives, com el Pla Nacional de Competències Digitals a Espanya.
Una definició clàssica de les TIC ens l’ofereix el sociòleg Manuel Castells (2003):
«(…) conjunt convergent de tecnologies de la microelectrònica, la informàtica, les telecomunicacions i l’optoelectrònica».
M. Castells (2003). «L’era de la Informació». La societat xarxa (vol. VI, pàg. 62). Barcelona: Editorial UOC.
Les denominacions societat de la informació i societat del coneixement s’utilitzen sovint per a referir-se als canvis produïts en la societat arran de la irrupció de les TIC. Així, les TIC s’han considerat la base de la tercera revolució industrial. D’acord amb els autors Vilaseca i Torrent:
«(…) una revolució industrial està integrada per un conjunt de canvis tècnics fonamentals per a la producció i la distribució, interconnectats amb un conjunt de canvis socials i culturals».
Vilaseca i Torrent (2003, pàg. 11)
El 2016, en la reunió anual del World Economic Forum a Davos, Klaus Schwab va introduir el terme quarta revolució industrial per a referir-se a una nova fase de desenvolupament industrial caracteritzat per «un internet més mòbil i ubic, amb sensors més potents i petits, per la intel·ligència artificial, l’ús de robots i l’anomenat machine-learning…». Així, la primera revolució industrial va tenir lloc al segle xviii i es va basar en la força de la màquina de vapor, la segona (segle xix) es va basar en la divisió del treball, l’electricitat i la producció en massa. Més recentment la tercera revolució industrial al segle xx ha estat suportada per l’electrònica, les TIC i la producció automatitzada. La quarta revolució industrial es basa en la confluència de diferents tecnologies digitals, físiques i biològiques com la intel·ligència artificial, la intel·ligència augmentada, la robòtica, la impressió en 3D, la informàtica en núvol (cloud computing), les dades massives (big data), l’internet de les coses o la nanotecnologia, entre altres (Rose, 2016, extret d’Escudero, 2018).
En aquest sentit, l’impacte actual de la IA Generativa ha canviat la manera com ens relacionem amb la informació i ha creat noves necessitats de capacitació digital. Més enllà de l’accés i aprofitament de les eines digitals, tot plegat també implica conèixer el funcionament intern dels algoritmes així com els seus riscos i implicacions, com els biaixos discriminatoris o la creixent desinformació. Per ampliar informació i conèixer més sobre el funcionament de la IA, recomanem la lectura del llibre “Inteligencia artificial: jugar o romper la baraja” (2025) de la programadora i activista Margarita Padilla García.
En aquest context, doncs, cal tenir present que la tecnologia no és neutra i que, més enllà dels usos que li donem, darrere de la tecnologia hi ha corporacions i ideologies que acostumen a respondre a uns interessos concrets. És a dir, macroempreses globals (GAFAM) que acaparen una important concentració de poder econòmic i social, sota un prisma neoliberal que afavoreix la monopolització, el control i les desigualtats, amb un model tecnològic que té diverses implicacions i conseqüències socials i polítiques.
Per això és cabdal un empoderament col·lectiu que possibiliti aquesta presa de consciència en l’àmbit tecnològic, que pugui ser capaç de generar noves reflexions així com la participació i la presa de decisions en el disseny tecnològic, de manera que aquest pugui orientar-se cap al bé comú, la diversitat, la transparència i els drets de les persones, entre d’altres, tal com defensa el concepte de Sobirania tecnològica.
Tot plegat planteja importants reptes per a les pràctiques actuals i futures relacionades amb la dinamització social digital.