4.4. Capacitació i competència digital
Abans hem fet esment de l’alfabetització funcional i ens hi referirem com la capacitat de les persones per a llegir, escriure i comunicar-se sense problemes, en definitiva, tenir una competència bàsica per a desenvolupar-se en la vida quotidiana. Amb la irrupció de les TIC, aquesta capacitat de llegir, escriure i comunicar-se es pot fer per nombrosos canals, que acostumen a tenir diferents codis, emprant unes eines determinades i unes normes d’ús diferents.
Exemple
Per a ensenyar a llegir i escriure a una persona se li explica l’alfabet, la fonètica, la gramàtica, com construir oracions, com interpretar textos escrits, etc. Dues de les eines més rudimentàries utilitzades per a escriure han estat el paper i el llapis.
Una persona alfabetitzada pot deixar una nota a la porta de la nevera per a comunicar-se: «Esther, tinc una reunió al migdia, sortiré tard de la feina, no m’esperis per a sopar, petons».
Si aquesta mateixa persona vol comunicar aquest missatge digitalment, per exemple utilitzant la telefonia mòbil, necessita, a més de l’aparell i la connexió, haver sol·licitat la possibilitat d’enviar missatges per WhatsApp (o alguna altra aplicació de missatgeria instantània), saber que el telèfon de l’Esther també té WhatsApp, etc. A més, segur que el mateix missatge hauria pogut ser: «E tinc reunió, n arribo sopar, ptns».
Aquesta persona ha utilitzat un canal especial (el mòbil) i una codificació especial (paraules abreujades) per a escriure un text i comunicar-se en una situació normal de la vida utilitzant les TIC. Ha hagut d’aprendre a utilitzar una tecnologia i uns codis nous per a poder-se comunicar. A més, atesa la immediatesa d’aquest tipus de comunicació segur que espera rebre la resposta de l’Esther i en cas de no fer-ho probablement es preocupa o li envia un altre missatge.
Exemple
Un altre exemple. Imagineu que aquesta persona és un metge que treballa en un hospital les històries clíniques del qual s’han informatitzat. Quan arriba un pacient a la consulta, cal que tingui sobre la taula la seva història clínica. Per a accedir-hi, ho ha de fer des de l’ordinador: ha d’entrar a la intranet, escriure el codi d’accés, anar a un subapartat on es guarda la informació confidencial i fer una cerca pel nom del pacient. Un cop té la història clínica en pantalla, l’ha de guardar a l’escriptori de l’ordinador en un format especial.
De nou, veiem que aquesta persona ha utilitzat una tecnologia concreta (la intranet de l’hospital) per a accedir a una informació (la història clínica del pacient) que estava estructurada i formalitzada amb unes característiques especials (per a poder accedir a la informació de l’expedient del malalt, ha hagut de fer diverses accions, utilitzar un llenguatge i una codificació determinats i treballar d’una manera concreta). Per la seva banda, molt probablement, el pacient ha demanat hora de manera telemàtica. Us imagineu com hauria anat la visita si en el moment de la consulta s’hagués espatllat l’ordinador del metge?
En el marc de la Comissió Europea, per promoure les accions de capacitació digital des d’una perspectiva compartida, es va crear la guia DigComp, que ha estat desenvolupada pel Joint Research Center (JCR) de la Comissió Europea com un projecte científic basat en la consulta d’un seguit de parts interessades, des d’organismes públics a agents de la indústria i l’empresa privada, l’educació, la formació, l’ocupabilitat, agents socials, etc. La guia es va elaborar per primera vegada el 2013, i posteriorment entre 2016 i 2025 s’han anat fent actualitzacions per tal d’incorporar les evolucions de la societat i del ràpid canvi tecnològic, sent la darrera versió el DigComp 3.0.
El DigComp és el marc referencial europeu en matèria de competències digitals per la ciutadania.
En totes les seves versions, la definició de competència digital ve a ser aquesta:
«La competència digital és un conjunt de coneixements, habilitat i actituds per fer un ús segur, crític i responsable de les tecnologies digitals, així com la interacció amb aquestes, per a l’aprenentatge, la feina i la participació en la societat.»
Cosgrove, J. and Cachia, R., DigComp 3.0: European Digital Competence Framework – Fifth Edition, Publications Office of the European Union, Luxembourg, 2025, https://data.europa.eu/doi/10.2760/0001149, JRC144121. (pàg. 16).
D’acord amb el DigComp, la competència digital consta de cinc àrees:
- Cerca i gestió d’informació i dades
- Comunicació i col·laboració
- Creació de continguts digitals
- Seguretat
- Resolució de problemes
Per a cada àrea s’identifiquen un seguit de competències associades, amb una descripció del contingut, com també quatre nivells d’execució: bàsic, intermedi, avançat i molt avançat. En la darrera versió 3.0, a més, s’han inclòs diferents resultats d’aprenentatge (learning outcomes) per orientar millor el que s’espera que sàpiga fer una persona a cada àrea o nivell. També es reflecteixen alguns dels desenvolupaments tecnològics digitals més recents que s’han produït des de 2022 (anterior versió 2.2) i que tenen diferents implicacions per a la competència digital, com la IA generativa, que s’ha inclòs en el marc de manera transversal.
A continuació es presenta un resum de cada àrea, però us aconsellem que consulteu el document de la nova versió 3.0 per entendre’l millor i tenir una visió més àmplia de les seves possibilitats d’aplicació:
- Cerca i gestió d’informació i dades. Competències associades: les principals competències incloses en aquesta dimensió tenen a veure amb la capacitat d’identificar, localitzar, recuperar, emmagatzemar, organitzar i analitzar la informació digital, avaluant la seva finalitat i rellevància, així com saber jutjar la seva rellevància i credibilitat, introduint l’alfabetització mediàtica, per poder prevenir la desinformació, els filtres bombolla i els biaixos. També s’ha inclòs, de manera crítica, l’avaluació dels processos de generació d’informació, tenint en compte l’auge de la IA generativa.
- Comunicació i col·laboració. Competències associades: interactuar amb diferents tecnologies digitals i entendre el context de comunicació de cadascuna; compartir informació i continguts mitjançant eines digitals, connectar i col·laborar amb altres persones amb mitjans i plataformes digitals, participar en la societat emprant serveis públics i privats, i exercir el dret de la participació ciutadana, saber utilitzar les normes d’etiqueta a la xarxa i gestionar la identitat digital. En la darrera versió s’ha insistit en l’exercici dels drets digitals i l’elecció tenint en compte els algorismes de personalització, especialment a les xarxes socials.
- Creació de continguts digitals. Competències associades: desenvolupar contingut digital en diferents formats, integrar i reelaborar contingut digital, entendre i aplicar els drets de propietat intel·lectual i les llicències d’ús i entendre aspectes de programació per a resoldre tasques. En la versió 3.0 s’ha introduït també la importància de les pràctiques ètiques i responsables quant a l’ús de la IA generativa per a la creació de continguts.
- Seguretat. Competències associades: protegir els dispositius i les dades, protegir la identitat personal i la identitat digital, protegir la salut i el benestar evitant riscos físics i psicològics associats amb l’ús de les tecnologies, i protegir el medi ambient fent un ús sostenible de les tecnologies digitals, així com el dret de desconnexió.
- Resolució de problemes. Competències associades: identificar i resoldre problemes quan s’empren dispositius digitals, triar les eines adequades a cada situació, emprar les tecnologies digitals de manera creativa, identificar les àrees individuals on cal augmentar la competència digital i aprofitar-ne les oportunitats.
Més enllà del DigComp, també hi ha altres marcs de referència, tot i que englobar-los tots aquí superaria els nostres objectius. Però si teniu interès a explorar-los, podeu fer un cop d’ull a aquest estudi que investiga les dimensions de l’alfabetització digital a diferents marcs de referència.
Per la seva banda, per a copsar la complexitat de l’aplicabilitat dels marcs competencials en matèria de capacitació digital, autores com Heena Choudhary i Nidhi Bansal van fer un interessant estudi l’any 2021 on queda palès que aquests estàndards, al ser de talla única, no sempre resulten adequats per atendre la diversitat que impacta en les diferents bretxes digitals, sent aquest un element especialment rellevant per l’Educació social, i la dinamització social digital en particular. En aquest sentit, els espais educatius no formals poden esdevenir escenaris idonis per construir pràctiques educatives més obertes i adaptables en funció dels contextos i de les persones. Per exemple, en aquest estudi, s’exploren aquestes possibilitats posant especial èmfasi en les diferents aportacions provinents de l’alfabetització digital crítica.
Sigui com sigui, els conceptes clau explicats en aquest apartat tenen com a objectiu introduir algunes bases teòriques que us ajudaran a donar forma a futures accions educatives en aquest àmbit, i a reflexionar-hi des d’una mirada més crítica.