2.2. Societat de la informació, noves formes d’exclusió o oportunitats d’inclusió?
En apartats anteriors hem comentat que la irrupció de les TIC en la societat pot afectar diferents esferes de la vida quotidiana de les persones: des de la formació més bàsica fins a l’accés a serveis de salut o la gestió de tràmits en l’administració electrònica. Per tant, la capacitació en l’ús de les TIC pot representar la diferència a l’hora de gaudir de determinades oportunitats relacionades amb la qualitat de vida d’un individu.
Tot i que ens referim a la societat de la informació veiem que hi ha diferents nomenclatures, que si analitzem amb detall ofereixen matisos de contingut. Alguns escrits parlen de la societat de la informació i del coneixement. Altres, de la societat digital, com podem veure en el text disponible a: https://idus.us.es/xmlui/handle/11441/29116.
En el marc de la societat actual, podem parlar d’una manera d’exclusió vinculada a l’accés i l’ús de tecnologies digitals; és l’anomenada exclusió digital o també bretxa digital. L’OCDE la defineix de la manera següent:
«La desigualtat que hi ha entre individus, famílies, empreses i àrees geogràfiques amb diferents nivells socioeconòmics en allò relatiu a les seves oportunitats d’accés a les TIC i a l’ús d’internet.»
OCDE
És a dir, que la bretxa digital seria la separació entre el sector de població que pot accedir a les TIC i internet i el que no hi pot accedir, o que tenint la possibilitat d’accedir-hi no ho fa per manca d’interès o de capacitació.
Per tant, podem dir que una persona està exclosa digitalment quan es veu privada de les oportunitats i els drets derivats de l’ús de les TIC.
Mireu el tràiler de la pel·lícula Yo, Daniel Blake (Ken Loach, 2016). Observeu i reflexioneu sobre les seqüències vinculades amb la capacitació digital.
Tradicionalment els estudis dedicats a analitzar la bretxa digital feien referència a qüestions vinculades amb l’accés a la tecnologia, com ara les infraestructures de comunicacions o l’accés a dispositius digitals, i s’empraven indicadors com per exemple el nombre d’ordinadors de les escoles connectats a internet. Actualment el concepte de bretxa digital afegeix, a més, les qüestions relacionades amb l’ús i l’aprofitament de les TIC, és a dir, amb la capacitació de les persones en l’ús d’aquestes eines en diferents camps com la selecció, validació i avaluació de continguts, així com també en la seva creació o el fet de compartir-ho amb terceres persones. Aquesta idea la il·lustren de manera molt clara Julio Cabero-Almenara i Julio Ruiz-Palmero (2017), que proposen tres generacions o tres dimensions per a analitzar la divisòria digital:
- Bretxa digital de persones i col·lectius a l’hora d’accedir a les TIC per la seva situació econòmica personal o del país on viuen.
- Bretxa digital de persones i col·lectius que tot i tenir accés a les TIC no les empren, per manca de motivació, interès o formació.
- Bretxa digital de persones i col·lectius provocada pels usos, és a dir, pel tipus d’interaccions que s’estableixen amb les TIC. En aquesta tercera dimensió també es distingeix entre les persones que només consumeixen tecnologies i les que generen continguts.
Cal tenir en compte que la bretxa digital és un fenòmen dinàmic i canviant, atenent a la pròpia evolució de la tecnologia. Aquesta complexitat ha provocat diferents discussions sobre la seva pròpia definició així com respecte a l’establiment de models i instruments per a poder mesurar-la. A nivell acadèmic podeu trobar autors com Jan van Dijk (The Digital Divide) o Petr Lupac (Beyond the Digital Divide) que analitzen amb profunditat el concepte i les seves implicacions.
Tot i que veiem que la bretxa digital és multifactorial, d’acord amb la UNESCO (2016) el gènere continua representant un factor important d’exclusió digital i en aquest sentit ha desenvolupat diversos programes per a fomentar la formació en TIC a nenes i dones.
També podeu consultar un exemple interessant de reflexió, sobre un tipus de bretxa digital basada en l’exercici de la ciutadania digital i el seu apoderament democràtic a partir de l’ús de les xarxes socials a: Andreu Casero-Ripollés (2017). «Producción de contenidos políticos, empoderamiento ciudadano y públicos vulnerables en la web 2.0». El profesional de la información (vol. 26, núm. 1, pàg. 13-19). Disponible a: http://www.elprofesionaldelainformacion.com/contenidos/2017/ene/02_esp.pdf.
Una de les qüestions que cal tenir present a l’hora d’encarar els reptes formatius és que la bretxa digital no afecta de la mateixa manera tots els col·lectius i sectors i, per tant, les solucions que s’aportin no podran ser estàndard.
Sobre bretxes digitals i la seva incidència en les desigualtat socials, que es van posar especialment de manifest arran de la pandèmia de la Covid-19, podeu consultar aquest article elaborat per la Fundació Ferrer i Guàrdia: Bretxes digitals: noves expressions de les desigualtats. Aquesta mateixa fundació ha publicat posteriorment altres informes força rellevants sobre bretxes digitals i desigualtats amb perspectiva de gènere.
En una línia similar, també podeu fer una ullada a aquest altre informe de 2024 publicat per la Fundació Bofill: La cara i la creu de les competències digitals a Catalunya, on s’explicita com el gènere, l’origen i la pobresa poden limitar el desenvolupament de les competències digitals de l’estudiantat.