2. Contextos d’exclusió digital

2.3. Els intents de certificació bàsica

Quins són aquests usos habituals? Quins són els «necessaris» en la nostra societat? Quins són els usos sense els quals el risc d’exclusió social s’accentua? És difícil concretar-lo exactament. Òbviament no saber entrar en portals de feina d’internet empitjora l’ocupabilitat de les persones en atur. O bé no disposar d’una eina de missatgeria instantània fa més difícil comunicar-se amb els altres.

Diverses administracions, entitats i empreses s’han plantejat aquesta pregunta i han intentat establir les competències bàsiques que haurien de tenir els ciutadans. Una de les dificultats per a calibrar les competències bàsiques són les grans diferències de necessitats segons els grups socials. Per exemple, saber utilitzar fulls de càlcul és igual de necessari per a una persona jubilada que per a algú que treballa en una oficina?

Per altra banda, un cop fixada una necessitat, possiblement quedi desfasada per l’aparició d’una altra d’ordre superior, ja que les TIC evolucionen a una velocitat de vertigen i el que avui és una competència bàsica demà pot ser que ja no ho sigui. O que n’apareguin d’altres.

Analitzem alguns exemples de certificacions:

1. ACTIC. Actualment vigent i impulsada per la Generalitat de Catalunya. En el nivell bàsic conclou que la persona ha de «conèixer i aplicar» i tenir un domini elemental en l’ús de les TIC per tal de convertir-se en usuari bàsic de la societat digital. Aquesta persona s’avaluarà de:

• Cultura, participació i civisme digital
• Tecnologia digital, ús de l’ordinador i del sistema operatiu
• Navegació i comunicació en el món digital
• Tractament de la informació escrita
• Tractament de la informació numèrica
• Tractament de la informació gràfica, sonora i imatge en moviment

Podeu veure molt detalladament què és el que s’avalua exactament dins de cada capítol en aquest enllaç.  Actualment s’està treballant en l’actualització dels continguts de l’ACTIC, que s’espera que entrin en vigor properament.

1. IT Txartela. És un sistema de certificació de competències bàsiques en tecnologies de la informació del govern basc, que acredita els coneixements que una persona té en l’ús d’eines informàtiques i internet. Tot i que té un objectiu més pensat per al món laboral, l’empresa i l’administració, no deixa de ser un punt de partida del que estem parlant. Com veieu en l’enllaç http://www.it-txartela.net/KZ/usuario/Estaticos.do?req=estadisticas sobretot s’avaluen eines de productivitat ofimàtica.
2. MOS (Microsoft Office Specialist). Incloem aquí aquesta certificació privada perquè ha estat adoptada en alguna xarxa de telecentres regional (Guadalinfo) com a referència de certificació.
3. ICDL (International Computer Driving Licence). Una iniciativa de la Fundació ECDL que pretén establir una certificació mundial. En aquest cas s’inclou en el nivell bàsic coneixements sobre els dispositius (computer essentials), internet (on line essentials), processador de textos i presentacions digitals. L’alt cost de l’examen ha frenat el seu desenvolupament de distribució irregular al planeta, i és poc coneguda al nostre país.

En darrer lloc, cal esmentar el sistema de Badges o insígnies que, tot i la seva no oficialitat, permet obtenir microacreditacions als usuaris, que després poden incorporar-les als seus CV.

És interessant aquest estudi de l’ONTSI (Observatori Nacional de les Telecomunicacions i la Societat de la Informació) que no es va fer servir amb l’objectiu de certificació, sinó amb finalitats estadístiques, però que defineix d’alguna manera el que s’esperava de l’e-inclusió el 2016 (recordeu que són conceptes que es redefineixen constantment).

S’estableixen quatre «capacitats» bàsiques i unes accions en cadascuna:

1. Informació. Recerca, recopilació i ús de la informació, valorant-ne la rellevància i el propòsit.
   • Copiar o moure arxius o carpetes.
   • Guardar arxius a l’espai d’internet.
   • Obtenir informació de les aplicacions mòbils des dels webs.
   • Trobar informació sobre béns o serveis.
   • Buscar informació relacionada amb la salut.
2. Resolució de problemes. Identificació de la necessitat i resolució d’aquesta amb les eines digitals apropiades.
   • Transferir arxius entre PC i dispositius.
   • Instal·lar programari i aplicacions (app).
   • Canviar ajustaments de programari.Fer compres en línia.
   • Fer vendes en línia.
   • Usar recursos educatius en línia.
   • Utilitzar banca en línia.
3. Comunicació. En entorns digitals, compartir recursos i participar en xarxes socials, i col·laborar per mitjà d’eines digitals.
   • Enviar / rebre correus electrònics.
   • Participar en xarxes socials.
   • Fer trucades o videotrucades per internet.
   • Pujar continguts creats personalment a un web.
4. Programari per a la manipulació de contingut. Creació i edició de nous continguts a partir d’eines digitals.
   • Usar processador de text (Word).
   • Usar fulls de càlcul.
   • Usar editor de fotos, vídeo o arxius d’àudio.
   • Crear presentacions o documents amb text, imatges, taules o gràfics.
   • Usar funcions avançades de fulls de càlcul.
   • Escriure codi en llenguatge de programació.

A Europa s’han fet diversos esforços per establir quines són les competències digitals bàsiques, que poden ajudar-nos a definir què impartim en capacitació digital. En aquest sentit, encara no existeix una certificació unificada a nivell europeu, però sí un marc referencial europeu de competències digitals, el DigComp, que s’ha anat revisant i actualitzant. En aquests moments ja està disponible la versió DigComp 2.2, disponible en aquest enllaç: https://publications.jrc.ec.europa.eu/repository/handle/JRC128415.

Tanmateix, està en fase d’estudi una certificació europea basada en aquest marc referencial. Aquesta iniciativa ha esdevingut el marc de referència a nivell europeu en competències digitals, i defineix cinc àrees competencials que qualsevol ciutadà europeu hauria de dominar per a ser competent digital, proposant diferents nivells d’assoliment

1. Informació i capacitació digital per a l’ús de dades: Articular les necessitats d’informació, localitzar i recuperar dades digitals, informació i contingut. Jutjar la rellevància de la font i el seu contingut. Emmagatzemar, gestionar i organitzar dades digitals, informació i contingut.
2. Comunicació i col·laboració: Interactuar, comunicar-se i col·laborar per mitjà de tecnologies digitals tenint en compte la diversitat cultural i generacional. Participar en la societat mitjançant serveis digitals públics i privats, i ciutadania participativa. Gestionar la identitat i la identitat digital.
3. Creació de continguts digitals: Crear i editar continguts digitals. Millorar i integrar la informació i el contingut en un cos de coneixements existent, i entendre com s’apliquen els drets d’autor i les llicències. Saber donar instruccions comprensibles per a un sistema informàtic.
4. Seguretat: Protegir els dispositius, el contingut, les dades personals i la privacitat en entorns digitals. Protegir la salut física i psicològica, i tenir consciència de les tecnologies digitals per al benestar social i la inclusió social. Conèixer l’impacte ambiental de les tecnologies digitals i el seu ús.
5. Resolució de problemes: Identificar necessitats i problemes, i resoldre problemes conceptuals i situacions problemàtiques en entorns digitals. Utilitzar eines digitals per a innovar processos i productes i per a mantenir-se al dia de l’evolució digital.

No obstant això, cal recórrer molt camí per a articular-ho i arribar a aquesta certificació futura.