{"id":29,"date":"2018-12-18T15:42:55","date_gmt":"2018-12-18T13:42:55","guid":{"rendered":"http:\/\/dinamitzacio-social-digital.recursos.uoc.edu\/praxis-politiques\/?page_id=29"},"modified":"2026-10-01T16:23:10","modified_gmt":"2026-10-01T14:23:10","slug":"1-2-marc-juridic-algunes-directives-europees-generals","status":"publish","type":"page","link":"http:\/\/dinamitzacio-social-digital.recursos.uoc.edu\/praxis-politiques\/1-2-marc-juridic-algunes-directives-europees-generals\/","title":{"rendered":"1.2. Marc jur\u00eddic: algunes normes europees rellevants"},"content":{"rendered":"<div class=\"container\">\n<div id=\"model-response-message-contentr_2b7328a6eed4144c\" class=\"markdown markdown-main-panel md-content enable-luminous-fast-follows enable-updated-hr-color\" dir=\"ltr\">\n<p data-path-to-node=\"2\">La Declaraci\u00f3 de Lisboa convidava a accelerar el proc\u00e9s de creaci\u00f3 d&#8217;un marc legal per al desenvolupament de l&#8217;economia del coneixement a la UE. A partir d&#8217;aqu\u00ed, la UE ha desenvolupat un ampli marc jur\u00eddic per regular la transformaci\u00f3 digital. Aquest marc inclou reglaments, directives i altres instruments pol\u00edtics destinats a protegir els drets de la ciutadania, establir obligacions per a les empreses tecnol\u00f2giques, refor\u00e7ar la ciberseguretat i facilitar el desenvolupament de serveis digitals. En aquest apartat es presenten algunes de les normes europees m\u00e9s rellevants per comprendre la relaci\u00f3 entre digitalitzaci\u00f3, ciutadania i pol\u00edtiques p\u00fabliques.<\/p>\n<p data-path-to-node=\"3\">Aquestes normes es poden analitzar des d&#8217;una doble perspectiva: d&#8217;una banda, reconeixen drets i estableixen l\u00edmits a determinades pr\u00e0ctiques empresarials i institucionals. De l&#8217;altra, formen part d&#8217;un proc\u00e9s pol\u00edtic m\u00e9s ampli que impulsa la digitalitzaci\u00f3 de l&#8217;economia, l&#8217;Administraci\u00f3 i la vida quotidiana. Per aix\u00f2, no n&#8217;hi ha prou de con\u00e8ixer quins drets reconeix cada norma: tamb\u00e9 cal preguntar-se quin model de societat digital promou, qui participa en la seva definici\u00f3 i quines alternatives conserva la ciutadania.<\/p>\n<p data-path-to-node=\"4\"><b data-path-to-node=\"4\" data-index-in-node=\"0\">Plataformes i serveis digitals<\/b><\/p>\n<ul data-path-to-node=\"5\">\n<li>\n<p data-path-to-node=\"5,0,0\"><a href=\"https:\/\/digital-strategy.ec.europa.eu\/es\/policies\/e-commerce-directive\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">La Directiva per regular el comer\u00e7 electr\u00f2nic<\/a>, aprovada l&#8217;any 2000, va ser un dels primers instruments europeus destinats a establir un marc com\u00fa per als serveis digitals i el comer\u00e7 electr\u00f2nic. No obstant aix\u00f2, bona part dels problemes actuals de les plataformes, com la publicitat personalitzada, els sistemes de recomanaci\u00f3, la moderaci\u00f3 de continguts, els patrons de disseny i la concentraci\u00f3 de poder, requereixen un marc m\u00e9s recent.<\/p>\n<\/li>\n<li>\n<p data-path-to-node=\"5,1,0\">En aquest context, el <a href=\"https:\/\/digital-strategy.ec.europa.eu\/es\/policies\/digital-services-act\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">Reglament de Serveis Digitals<\/a> (DSA) estableix obligacions per als intermediaris i les plataformes digitals. Entre altres q\u00fcestions, exigeix m\u00e9s transpar\u00e8ncia sobre la publicitat i els sistemes de recomanaci\u00f3, estableix obligacions espec\u00edfiques per a les grans plataformes i prohibeix determinades pr\u00e0ctiques enganyoses.<\/p>\n<\/li>\n<li>\n<p data-path-to-node=\"5,2,0\">Per la seva banda, el <a href=\"https:\/\/eur-lex.europa.eu\/ES\/legal-content\/summary\/digital-markets-act.html\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">Reglament de Mercats Digitals<\/a> (DMA) pret\u00e9n limitar determinades pr\u00e0ctiques de les grans empreses que actuen com a \u00abguardians d&#8217;acc\u00e9s\u00bb i poder afavorir unes condicions de compet\u00e8ncia m\u00e9s justes.<\/p>\n<\/li>\n<\/ul>\n<p data-path-to-node=\"6\">Aix\u00ed doncs, aquestes normes intenten limitar el poder de les plataformes, per\u00f2 no eliminen la depend\u00e8ncia dels seus serveis. En aquest sentit, una persona pot disposar de drets enfront d&#8217;una plataforma i, al mateix temps, trobar-se pr\u00e0cticament obligada a utilitzar-la per comunicar-se, treballar, estudiar, comprar o accedir a determinats serveis. Per aix\u00f2, aquestes regulacions s&#8217;han d&#8217;analitzar juntament amb altres q\u00fcestions com la concentraci\u00f3 empresarial, la interoperabilitat, la portabilitat efectiva i l&#8217;exist\u00e8ncia d&#8217;alternatives p\u00fabliques o comunit\u00e0ries.<\/p>\n<p data-path-to-node=\"7\"><b data-path-to-node=\"7\" data-index-in-node=\"0\">Protecci\u00f3 de dades personals<\/b><\/p>\n<ul>\n<li data-path-to-node=\"8,0,0\">El <a href=\"https:\/\/dinamitzacio-social-digital.recursos.uoc.edu\/praxis-politiques\/2-2-la-capacitacio-digital-a-espanya\/\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">Reglament General de Protecci\u00f3 de Dades (RGPD)<\/a>, aplicable des de 2018, estableix un marc com\u00fa per al tractament de dades personals a la Uni\u00f3 Europea. Entre altres aspectes, reconeix drets com l&#8217;acc\u00e9s a les dades, la seva rectificaci\u00f3, supressi\u00f3, limitaci\u00f3 del tractament, oposici\u00f3 i portabilitat. El RGPD tamb\u00e9 estableix principis com la minimitzaci\u00f3 de dades, la limitaci\u00f3 de la finalitat, la transpar\u00e8ncia, l&#8217;exactitud i la seguretat. Aix\u00f2 significa que les organitzacions no haurien de recopilar dades de manera indiscriminada, sin\u00f3 \u00fanicament aquelles que siguin adequades, pertinents i necess\u00e0ries per a una finalitat concreta.\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 El consentiment \u00e9s una de les bases jur\u00eddiques que permeten tractar dades personals, per\u00f2 no l&#8217;\u00fanica. Tamb\u00e9 poden existir altres bases, com l&#8217;execuci\u00f3 d&#8217;un contracte, el compliment d&#8217;una obligaci\u00f3 legal, la protecci\u00f3 d&#8217;interessos vitals, el compliment d&#8217;una missi\u00f3 d&#8217;inter\u00e8s p\u00fablic o determinats interessos leg\u00edtims. Per tant, acceptar una pol\u00edtica de privacitat no equival necess\u00e0riament a autoritzar qualsevol \u00fas possible de les dades.\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0Des d&#8217;una perspectiva cr\u00edtica, el RGPD reconeix drets importants, per\u00f2 el seu exercici no sempre resulta senzill. Les persones han de comprendre textos jur\u00eddics complexos, identificar qui tracta les seves dades i con\u00e8ixer quins mecanismes poden utilitzar per exercir els seus drets. A m\u00e9s, la protecci\u00f3 individual t\u00e9 l\u00edmits quan la prestaci\u00f3 d&#8217;un servei dep\u00e8n d&#8217;acceptar determinades condicions o quan hi ha poques alternatives a les grans plataformes.<\/li>\n<\/ul>\n<p data-path-to-node=\"9\"><b data-path-to-node=\"9\" data-index-in-node=\"0\">Identitat digital i intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial<\/b><\/p>\n<ul data-path-to-node=\"10\">\n<li>\n<p data-path-to-node=\"10,0,0\">El <a href=\"https:\/\/eur-lex.europa.eu\/legal-content\/ES\/ALL\/?uri=celex:32024R1183\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">Reglament (UE) 2024\/1183<\/a> estableix el marc europeu d&#8217;identitat digital. El seu desenvolupament inclou el moneder europeu d&#8217;identitat digital, destinat a facilitar la identificaci\u00f3 i l&#8217;acc\u00e9s a serveis p\u00fablics i privats als Estats membres.\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 La identitat digital pot simplificar tr\u00e0mits i facilitar el control de determinats atributs personals. Tanmateix, tamb\u00e9 planteja preguntes sobre la depend\u00e8ncia d&#8217;infraestructures digitals, la centralitzaci\u00f3 de la identificaci\u00f3 i les conseq\u00fc\u00e8ncies de no disposar dels mitjans t\u00e8cnics o els coneixements necessaris per utilitzar aquests sistemes. Per aix\u00f2, la digitalitzaci\u00f3 de la identitat hauria d&#8217;anar acompanyada de garanties d&#8217;accessibilitat, seguretat, protecci\u00f3 de dades i exist\u00e8ncia de vies alternatives.<\/p>\n<\/li>\n<li>\n<p data-path-to-node=\"10,2,0\">La Uni\u00f3 Europea tamb\u00e9 ha aprovat el <a href=\"https:\/\/eur-lex.europa.eu\/legal-content\/ES\/TXT\/PDF\/?uri=CELEX:02024R1689-20260727\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">Reglament d&#8217;Intel\u00b7lig\u00e8ncia Artificial<\/a>, que estableix obligacions diferents segons el nivell de risc dels sistemes. La norma limita algunes pr\u00e0ctiques, regula determinats sistemes d&#8217;alt risc i introdueix obligacions de transpar\u00e8ncia per a certs usos de la IA. Tanmateix, l&#8217;exist\u00e8ncia d&#8217;una regulaci\u00f3 basada en nivells de risc no respon per si sola a totes les q\u00fcestions socials i pol\u00edtiques que planteja actualment la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial: qui decideix on s&#8217;utilitza, quines dades s&#8217;empren, quins efectes t\u00e9 sobre el treball i com es reparteix la responsabilitat quan una decisi\u00f3 automatitzada perjudica una persona.<\/p>\n<\/li>\n<\/ul>\n<p data-path-to-node=\"11\"><b data-path-to-node=\"11\" data-index-in-node=\"0\">Ciberseguretat i ciberdelicte<\/b><\/p>\n<ul data-path-to-node=\"12\">\n<li>\n<p data-path-to-node=\"12,0,0\"><a href=\"https:\/\/www.boe.es\/buscar\/doc.php?id=DOUE-L-2013-81648\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">La Directiva 2013\/40\/UE<\/a>, relativa als atacs contra els sistemes d&#8217;informaci\u00f3, estableix normes sobre determinades conductes delictives relacionades amb l&#8217;acc\u00e9s il\u00b7legal, la interfer\u00e8ncia en els sistemes i la intercepci\u00f3 de dades.<\/p>\n<\/li>\n<li>\n<p data-path-to-node=\"12,1,0\">Per la seva banda, la<a href=\"https:\/\/www.boe.es\/buscar\/doc.php?id=DOUE-L-2022-81963\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\"> Directiva NIS2<\/a> t\u00e9 una finalitat diferent. No se centra principalment a definir delictes, sin\u00f3 a refor\u00e7ar la ciberseguretat d&#8217;entitats i sectors essencials i importants. Estableix obligacions de gesti\u00f3 de riscos, notificaci\u00f3 d&#8217;incidents i responsabilitat dels \u00f2rgans directius, i amplia el nombre de sectors subjectes a aquestes exig\u00e8ncies. Aix\u00f2 \u00e9s rellevant perqu\u00e8 la seguretat digital no dep\u00e8n exclusivament del fet que les persones aprenguin a protegir-se. Tamb\u00e9 dep\u00e8n de com es dissenyen els serveis, dels recursos de les organitzacions, de la responsabilitat de les empreses i de la capacitat de les institucions per prevenir i respondre davant d&#8217;incidents.<\/p>\n<\/li>\n<\/ul>\n<p data-path-to-node=\"13\"><b data-path-to-node=\"13\" data-index-in-node=\"0\">Drets digitals i transformaci\u00f3 social<\/b><\/p>\n<p data-path-to-node=\"14\">La Uni\u00f3 Europea ha aprovat tamb\u00e9 declaracions i estrat\u00e8gies que presenten la transformaci\u00f3 digital com un proc\u00e9s que ha de situar les persones al centre, com la <a href=\"https:\/\/digital-strategy.ec.europa.eu\/es\/policies\/digital-principles\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">Declaraci\u00f3 Europea sobre Drets i Principis Digitals<\/a>. S&#8217;hi contemplen aspectes com posar les persones i els seus drets al centre de la transformaci\u00f3 digital, el suport a la solidaritat i a la inclusi\u00f3, aix\u00ed com garantir la llibertat d&#8217;elecci\u00f3 en l\u00ednia, fomentar la participaci\u00f3 en l&#8217;espai p\u00fablic digital, augmentar la seguretat i l&#8217;apoderament de les persones, i promoure la sostenibilitat del futur digital. Sobre aix\u00f2, tanmateix, es fa necessari analitzar fins a quin punt el model tecnol\u00f2gic imperant, que en bona part prov\u00e9, precisament, d&#8217;empreses no europees, respecta o no aquestes premisses. \u00c9s a dir, el reconeixement formal de drets digitals no garanteix per si mateix que les persones disposin d&#8217;alternatives reals, comprenguin les tecnologies que utilitzen o puguin rebutjar determinats serveis. Una ciutadania pot tenir dret a la privacitat i, al mateix temps, dependre de serveis basats en l&#8217;extracci\u00f3 de dades; pot tenir dret a la informaci\u00f3 i, no obstant aix\u00f2, informar-se en entorns dominats per sistemes algor\u00edtmics de recomanaci\u00f3 i filtres bombolla; o pot tenir dret a accedir als serveis p\u00fablics i trobar-se que aquests s&#8217;ofereixen priorit\u00e0riament per vies digitals.<\/p>\n<p data-path-to-node=\"15\">Per aix\u00f2, el marc jur\u00eddic europeu s&#8217;ha d&#8217;analitzar des d&#8217;una doble perspectiva: d&#8217;una banda, proporciona instruments rellevants per protegir la ciutadania i limitar algunes pr\u00e0ctiques empresarials. Per altra, acompanya i organitza un proc\u00e9s de digitalitzaci\u00f3 cada vegada m\u00e9s ampli. Aix\u00ed, la q\u00fcesti\u00f3 no \u00e9s \u00fanicament si existeixen drets digitals, sin\u00f3 tamb\u00e9 si les persones poden exercir-los en condicions reals d&#8217;autonomia i si conserven alternatives quan no desitgen o no poden utilitzar una determinada tecnologia.<\/p>\n<p data-path-to-node=\"16\">Des de l&#8217;\u00e0mbit de l&#8217;educaci\u00f3 social, aquesta an\u00e0lisi permet formular-nos algunes preguntes. Per exemple:<\/p>\n<ul data-path-to-node=\"17\">\n<li>\n<p data-path-to-node=\"17,0,0\">Quins drets reconeix cada norma i com es poden exercir?<\/p>\n<\/li>\n<li>\n<p data-path-to-node=\"17,1,0\">Quins coneixements necessita la ciutadania per exercir-los?<\/p>\n<\/li>\n<li>\n<p data-path-to-node=\"17,2,0\">Qui assumeix la responsabilitat de protegir les dades?<\/p>\n<\/li>\n<li>\n<p data-path-to-node=\"17,3,0\">Qu\u00e8 passa quan no existeix una alternativa no digital?<\/p>\n<\/li>\n<li>\n<p data-path-to-node=\"17,4,0\">La regulaci\u00f3 limita el poder de les plataformes o simplement n&#8217;ordena el funcionament?<\/p>\n<\/li>\n<li>\n<p data-path-to-node=\"17,5,0\">Quins grups queden en pitjor posici\u00f3 davant la digitalitzaci\u00f3?<\/p>\n<\/li>\n<li>\n<p data-path-to-node=\"17,6,0\">Qui participa en les decisions sobre quins serveis s&#8217;han de digitalitzar?<\/p>\n<\/li>\n<\/ul>\n<p data-path-to-node=\"18\">En conseq\u00fc\u00e8ncia, la capacitaci\u00f3 digital no s&#8217;hauria de reduir a aprendre a utilitzar eines o a adaptar-se als serveis existents. Tamb\u00e9 hauria d&#8217;incloure la comprensi\u00f3 dels drets digitals, de les relacions de poder que travessen les tecnologies i de les possibilitats de participaci\u00f3, negociaci\u00f3 i resist\u00e8ncia enfront de processos de digitalitzaci\u00f3 que no hagin tingut prou en compte la ciutadania.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<p>&nbsp;<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>La Declaraci\u00f3 de Lisboa convidava a accelerar el proc\u00e9s de creaci\u00f3 d&#8217;un marc legal per al desenvolupament de l&#8217;economia del coneixement a la UE. A partir d&#8217;aqu\u00ed, la UE ha desenvolupat un ampli marc jur\u00eddic per regular la transformaci\u00f3 digital. Aquest marc inclou reglaments, directives i altres instruments pol\u00edtics destinats a protegir els drets de [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/dinamitzacio-social-digital.recursos.uoc.edu\/praxis-politiques\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/29"}],"collection":[{"href":"http:\/\/dinamitzacio-social-digital.recursos.uoc.edu\/praxis-politiques\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"http:\/\/dinamitzacio-social-digital.recursos.uoc.edu\/praxis-politiques\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/dinamitzacio-social-digital.recursos.uoc.edu\/praxis-politiques\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/dinamitzacio-social-digital.recursos.uoc.edu\/praxis-politiques\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=29"}],"version-history":[{"count":16,"href":"http:\/\/dinamitzacio-social-digital.recursos.uoc.edu\/praxis-politiques\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/29\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":292,"href":"http:\/\/dinamitzacio-social-digital.recursos.uoc.edu\/praxis-politiques\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/29\/revisions\/292"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/dinamitzacio-social-digital.recursos.uoc.edu\/praxis-politiques\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=29"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}