En aquest recurs es presenten lleis, marcs i iniciatives polítiques en relació amb la capacitació digital. Tot i que l’acció reguladora i legislativa sol anar per darrere de la velocitat del desenvolupament tecnològic, la Unió Europea i els organismes internacionals han intensificat els seus esforços per convertir la capacitació digital en un pilar fonamental de la inclusió social, cultural i laboral.
Per aquest motiu s’ha considerat rellevant presentar algunes d’aquestes directives i marcs, que van més enllà de les polítiques purament estructurals i econòmiques, com ara oferir ordinadors i accés a la xarxa, tan comunes a finals de segle xx, i on es treballa el potencial que tenen les TIC a l’hora de fomentar la participació democràtica (dimensió política) o l’autonomia de les persones (dimensió social i personal).
Aquesta visió supera la concepció purament instrumental dels anys noranta. En l’actualitat, amb l’emergència de la intel·ligència artificial i la digitalització cada cop més massiva de serveis públics i privats, ser competent digital no hauria d’implicar només saber utilitzar eines, sinó també poder exercir una ciutadania digital crítica, segura, autònoma i responsable.
Així, els principals objectius d’aquest recurs són:
- Entendre els principis generals que hi ha al darrere de les polítiques públiques i els programes de capacitació digital, especialment a la Unió Europea i l’Amèrica Llatina.
- Entendre com aquestes polítiques i programes afecten les dimensions individuals, socials i contextuals en els processos de capacitació digital.
- Conèixer els principals programes —que poden esdevenir vies de finançament— de projectes de capacitació digital.
- Copsar les potencialitats i les mancances d’aquests programes en l’actualitat, per a poder pensar maneres de millorar-los en el futur.